D’aquest conjunt formen part l’església de Sant Esteve i la torre de Briolf.
Etimològicament els orígens del nom cal buscar-lo en el món germànic. Briolf deriva d’un nom propi d’origen germànic, “Brisolf”. Malgrat la certesa d’aquest origen no queden restes d’aquesta colonització, ni referències documentals. L’indret de Briolf és documentat per primera vegada l’any 977 com una propietat dels comptes de Besalú. El nom de “Villam Briulfo” apareix en el testament del compte Miró, de l’any 979, en el qual cedeix aquestes propietats al cenobi de Sant Pere de Besalú. L’any 2021 el bisbat de Girona va cedir la propietat a l’Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor.
L’Església de Sant Esteve de Briolf, situada al despoblat de Briolf dins del municipi de Sant Miquel de Campmajor, és un temple d’origen romànic que data dels segles XI-XIII. Aquesta església, de petites dimensions, compta amb una única nau i un absis semicircular, probablement construït al segle XIII. La seva entrada es troba a la façana de migdia, amb un arc de mig punt i una porta quadrangular. Destaca el gran campanar d’espadanya amb dues obertures, afegit durant una reforma barroca. Actualment, l’església està molt deteriorada, però s’ha iniciat un procés de rehabilitació.
La torre de Briolf, La Torre de Briolf és una antiga torre de defensa d’origen romànic (dels segles XI-XIII), coneguda com a “mas-torre”, casa forta que exercia funcions defensives per controlar la Vall de Campmajor, bastida per membres de la baixa noblesa o de la pagesia benestant. Aquest tipus de construccions eren habituals a l’època medieval per defensar la vall i les terres circumdants. La torre va tenir funcions residencials, sovint ocupada pel batlle, que representava l’autoritat jurisdiccional. La torre ha estat vinculada durant segles a la família Fàbrega Casademont. L’any 2022 és va dur a terme la primera fase de l’obra de consolidació i sanejament de la torre, amb la reconstrucció del pis de la primera planta i de la coberta ja que ambos s’havien enfonsat. També des de el 2023 s’estan duent a terme intervencions arqueològiques a la necròpolis per poder recopilar més informació sobre aquest conjunt medieval.
Aquest conjunt arquitectònic és un bé cultural d’interès nacional (BCIN) i, tot i el seu estat actual, és un punt d’interès per a la història i el patrimoni local.
Accedeix a l’article de l’Arqueòloga Angela González Centelles per al número 55 de la revista Golany