Podeu veure tota la informació clicant a sobre de cadascuna d’elles.
-
Església de Sant Miquel de Campmajor
L’Església de Sant Miquel de Campmajor, situada al cor del municipi del mateix nom, a la comarca del Pla de l’Estany, és un temple d’origen romànic construït entre els segles XI i XII. Aquest edifici ha sofert importants modificacions al llarg del temps, especialment durant el segle XVIII, quan es van realitzar reformes que li van donar l’aspecte barroc que avui es pot observar a la seva façana i campanar. Malgrat aquestes transformacions, l’església conserva encara elements romànics de gran valor, com els absis originals, decorats amb arcuacions llombardes, característics d’aquest estil arquitectònic.
Un dels elements més destacats és la seva estructura de tres naus i tres absis, que, tot i les reformes barroques, manté el caràcter i l’essència medieval. L’absis central, sobrealçat durant les reformes del segle XVIII, presenta finestrals amb arcs de mig punt i una decoració feta amb pedra volcànica que es manté en bon estat de conservació. A més, el portal de l’església està decorat amb una figura de Sant Miquel, patró del temple, situat en un nínxol sobre la porta principal, on també hi ha inscripcions en llatí.
Aquesta església no només destaca pel seu valor arquitectònic, sinó també per la seva història lligada a la comunitat local. Documentada des de l’any 1279 pels delmes que recaptava, l’església ha estat testimoni de segles de devoció i tradicions a la Vall de Campmajor. Actualment, l’Església de Sant Miquel de Campmajor segueix sent un punt de referència religiós i cultural, oferint una experiència que combina història, arquitectura i espiritualitat a qualsevol visitant
-
Església de Sant Vicenç de Falgons
L’Església de Sant Vicenç de Falgons, situada sobre un turó al nucli de Falgons, forma part del municipi de Sant Miquel de Campmajor. És un temple d’origen romànic, construït al segle XI, que destaca per la seva estructura senzilla, amb una sola nau i una capçalera amb absis semicircular. Aquest absis conserva una cornisa que ha quedat centrada després d’un sobrealçament del conjunt. Amb el pas dels segles, l’església va ser modificada i ampliada, especialment durant el segle XVIII, quan es va afegir un campanar de secció quadrada i una teulada a dues aigües.
Les primeres referències documentals de l’església es remunten al segle X, amb mencions en butlles papals com les d’Urbà II (1096) i Alexandre III (1175). Al segle XIV, un informe pastoral ja advertia de deficiències a la seva estructura, però l’església es manté avui dia com un exemple representatiu de l’arquitectura romànica rural, combinant elements medievals i posteriors reformes barroques.
Aquest temple és un indret important per a la història local i un punt d’interès cultural per als visitants de la Vall de Campmajor.
-
Església de Sant Martí i Santa Quitèria de Campmajor
L’Església de Sant Martí i Santa Quitèria de Campmajor té els seus orígens al segle IX, quan va ser fundada sota la tutela de l’Abat de Banyoles. Inicialment d’estil romànic, ha patit diverses modificacions al llarg del temps, sent especialment destacable la reforma barroca del segle XVIII, que va transformar la seva estructura original i li va donar l’aspecte actual.
Aquesta església és de planta única, amb un absis semicircular a la banda oest i una gran torre campanar quadrada amb un rellotge de sol.
Aquesta església no només serveix com a espai de culte, sinó que també és coneguda pel venerat aplec dedicat a Santa Quitèria, que se celebra cada 22 de maig. És un punt de trobada important per a la comunitat local i un símbol del patrimoni arquitectònic de la Vall de Campmajor.
-
Església de Sant Feliu de Ventajol
L’Església de Sant Feliu de Ventajol, és un antic temple romànic documentat des del segle X. El lloc de “Ventaiolo” és esmentat per primera vegada l’any 978, i en aquell moment l’església era una filial del monestir de Sant Pere de Besalú. Al segle XVI, el temple es va unir a la parròquia de Sant Andreu del Torn. Un dels fets destacables és que aquest temple va ser atorgat al cabdill remença Francesc de Verntallat, una figura clau en les guerres remences del segle XV.
El temple va ser objecte de múltiples reformes, especialment el 1766, que van alterar significativament la seva estructura original romànica. Malgrat això, gran part de l’església es va enderrocar a principis dels anys 90 per raons de seguretat, quedant només un fragment de la paret i el cementiri adjacent.
Actualment, la seva importància rau en la seva història i en les connexions que tenia amb el territori, com a part del patrimoni arquitectònic i cultural del Pla de l’Estany, encara que actualment ja no queda cap rastre del temple.
-
Conjunt medieval de Sant Esteve de Briolf
L’Església de Sant Esteve de Briolf, situada al despoblat de Briolf dins del municipi de Sant Miquel de Campmajor, és un temple d’origen romànic que data dels segles XI-XIII. Aquesta església, de petites dimensions, compta amb una única nau i un absis semicircular, probablement construït al segle XIII. La seva entrada es troba a la façana de migdia, amb un arc de mig punt i una porta quadrangular. Destaca el gran campanar d’espadanya amb dues obertures, afegit durant una reforma barroca.
Aquest conjunt arquitectònic és un bé cultural d’interès nacional (BCIN) i, tot i el seu estat actual, és un punt d’interès per a la història i el patrimoni local.
-
Capella de Sant Nazarí
La Capella de Sant Nazarí, és una ermita d’un gran valor històric. Va ser documentada per primera vegada l’any 1017 en una butlla del Papa Benet VIII, i originalment formava part de les possessions del monestir de Banyoles. Al segle XIV, durant visites pastorals, es va sol·licitar la seva reparació, però els feligresos es van negar, ja que era una propietat privada.
Els terratrèmols del 1427-1428 van causar danys greus a l’estructura, i només es va mantenir l’absis, que data del segle XI. Durant un temps, la capella va exercir com a parròquia i comptava amb un cementiri. A partir del segle XIII, va passar a estar vinculada a diverses famílies locals, com els Segnari. L’any 1652, la capella es va integrar a les possessions de la família Rovira, que la conserva fins avui.
Amb el pas dels segles, ha patit diverses restauracions, destacant la del segle XVIII finançada per Francisco Rovira, qui va renovar el retaule i va fer altres millores estructurals. La família Rovira també va establir una tradició religiosa de celebrar cinc misses anuals en honor a Sant Nazarí. L’última restauració de la capella va ser l’any 1999, a càrrec de Roser Plana Rovira.
Una tradició local explica que un hereu de Can Rovira va prometre fer una missa anual el dia de Sant Nazarí (28 de juliol) si la pesta no afectava la seva família. Aquesta promesa es compleix fins avui, celebrant-se una missa el darrer cap de setmana de juliol a la capella.
-
Ermita de Sant Nicolau
L’Ermita de Sant Nicolau, situada al Pla de Sant Nicolau, és un petit temple d’origen romànic que data del segle XII. Es troba en un entorn privilegiat, envoltada de natura, amb vistes al Canigó, i s’hi accedeix per la carretera que puja a Rocacorba. Aquesta ermita és un punt de referència important en les rutes locals i ofereix una excel·lent oportunitat per gaudir del paisatge i l’entorn natural de la zona.
L’ermita ha estat ben conservada al llarg dels anys i, tot i que no és accessible de manera lliure, es pot admirar des de fora. Forma part de les rutes excursionistes recomanades a la zona, com la “Volta a la Vall”, que passa per altres punts d’interès a Sant Miquel de Campmajor, i ofereix un espai ideal per gaudir de la pau i la tranquil·litat de l’entorn natural.
-
Ermita de Mare de Déu del Loreto
És una construcció de gran simplicitat, d’una sola nau amb capçalera rectangular i coberta a dos vessants. El campanar d’espadanya d’un sol ull i a doble vessant és fet de rajols. A la façana de migdia una gran obertura rectangular amb marc i enreixada dona llum a l’interior de la nau. La porta d’accés mostra un arc rebaixat emmarcat amb una falsa dovella central. A l’interior la coberta està refeta, mentre que el paviment enrajolat és originari. Està envoltada d’un entorn natural privilegiat i de gran bellesa.
El 1607 l’ermita va passar a dependre de la parròquia de Sant Miquel. L’any 1916 va ser reconstruïda perquè fos la nova seu de la parròquia de Briolf; però Briolf va quedar abandonat. L’ermita fou promoguda per la devoció popular a la verge de Loreto l’any 1094, una advocació mariana que té els seus orígens en la tradició italiana, en especial vinculada a la casa de Loreto, on es creu que va viure la Mare de Déu.
