Llibres

Alguns dels llibres que parlen de Sant Miquel són els següents:

  • "La Vall de Campmajor", d'en Joan Fort i Olivella.

    Joan Fort i Olivella és l’autor del llibre ” La Vall de Campmajor “, editat per la Diputació de Girona l’any 1998. En prop de 100 pàgines, l’autor fa un repàs de la història, fets, festes, etc. de Sant Miquel.

  • "Història del Futbol a Sant Miquel", d'en Tomàs Camós i Ramió.

    Exhaustiu repàs del futbol a Sant Miquel des dels seus inicis fins a l’any 2003.

    En Tomàs Camós i Ramió, ajudat pel seu germà Quimet, és l’autor d’aquest llibre de 234 pàgines i més de 100 fotografies. Editat per Gradefajol Edicions S.L.

  • "Quin món tan perdut!", de l'Àngel Vergés i Gifra.

    Amb el títol de” Quin món tan perdut!. Històries d’en Xico i d’en Tonet “, l’Àngel Vergés i Gifra ha escrit un llibre recollint les històries viscudes pels dos protagonistes. Més de dues-centes pàgines, en la que també s’hi troba la col·laboració d’en Josep Estarriola i Borrell que n’ha fet les il·lustracions.

  • "La Vall de Campmajor, un secret per descobrir" , d'en Joan Carreres.

    “La Vall de Campmajor, un secret per descobrir” d’en Joan Carreres és un llibre editat a finals del 2011 per l’editorial Gorbs. Amb pròleg de Lluís Roura, compta amb il·lustracions d’en Josep Estarriola i col·laboració de Mn. Joan Prat. Aquest llibre és un exhaustiu passeig per tots els racons de la vall, des de Falgons a Briolf, i una presentació de personatges i les seves vivències de Sant Miquel. Amb 300 pàgines plenes de fotografies que ens mostren el gran paisatge del nostre petit poble.

  • "El Comte Despertaferro, el primer capità dels almogàvers”, d'en Jou Ramírez.

    Llibre en forma de còmic que relata alguns passatges de la vida d’en Guillem Galceran de Cartellà, senyor de Falgons. Amb guió i dibuix d’en Jou Ramírez i amb l’assessorament històric de la M. Mercè Homs, el va editar Cartes Catalanes el setembre del 2011.

  • "La Repressió Franquista a la Comarca del Pla de l'Estany"

    PRESENTACIÓ (PÀGINA 5 DEL LLIBRE)

    L’any 2005, l’Ajuntament de Banyoles va publicar el llibre La repressió Franquista a Banyoles, de Jordi Galofré, que va ser una primera aproximació, rigorosa i detallada, a aquesta etapa fosca i trista de la nostra història recent. Calia, però, completa i aquesta visió amb l’estudi de la repressió franquista a la resta de comarques, que és el que presenta aquest llibre, publicat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany amb la col·laboració de tots els Ajuntaments de la comarca, de la Diputació de Girona i del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles. Al mateix temps, el Consell Comarcal completa el que va començar l’any 2011, amb la publicació d’un altre llibre, Temps de guerra i revolució al Pla de l’Estany de Jordi Galofré i Miquel Rustullet, que analitza les circumstàncies que es van viure a la comarca en aquells anys tràgics i convulsos de 1936 a 1939. En el llibre que presentem, els autors ens ofereixen el resultat d’una recerca molt aturada sobre el que va representar la repressió, enèrgica i brutal, que els vencedors del 1939 van desencadenar sobre els vençuts. Va ser una repressió que buscava la destrucció de l’adversari, que va colpir moltes persones i va omplir de dolor nombroses famílies. Els autors han anat resseguint l’abast d’aquesta repressió poble a poble, rebuscant en la memòria dels familiars i submergint-se en la documentació conservada en els diversos arxius. El resultat és escruixidor: quinze persones afusellades, escenes de persones exiliades, centenars de joves i no tan joves internats en camps de concentració repartits per tot Espanya i més de cent cinquanta persones empresonades, després de ser sotmeses a uns consells de guerra sense cap mena de garanties jurídiques. I tot això sense comptar les víctimes de Banyoles, que ja es van estudiar en el llibre que he esmentat abans. El resultat és fàcil d’imaginar: vides destrossades, famílies sotmeses a privacions i, per sobre de tot, la por, una por que va fer que la majoria de les víctimes optessin pel silenci. Encara avui, tal com expliquen els autors, hi ha gent que es resisteix a parlar-ne i són molts els que ignoren les penalitats que van haver de viure els seus pares o avis. El Consell Comarcal del Pla de l’Estany, i amb ell tots els Ajuntaments de la comarca, en publicar aquest llibre han volgut evitar que tot aquest dolor i totes aquestes penalitats caiguin en l’oblit i, d’aquesta manera, fer un reconeixement públic a tantes persones que van ser perseguides pels seus ideals de justícia i llibertat.

    Jordi Xargay Congost President del Consell Comarcal del Pla de l’Estany.

  • "Les Fonts del Pla de l'Estany II"

    Segona part de l’inventari de les fonts de la comarca del Pla de l’Estany. S’han fotografiat i documentat més de 400 fonts dels municipis de Crespià, Camós, Vilademuls i Sant Miquel de Campmajor. De cada font s’ha fet constar la situació, les coordenades, l’accés, l’entorn i l’estat actual. I, d’algunes, també el cabal i la temperatura.

    Autors: Ramon Casadevall (Banyoles, 1958) i Joan Pontanq Seguranyes, figuerenc de naixement (1954)

  • "Conèixer el Pla de l'Estany"

    Conèixer el Pla de l’Estany – 24 sortides per conèixer i estimar la comarca

     

     

    Autors: Jordi Galofré, Josep Mª Massip i Miquel Rustullet. 

    Presentació (Pàgina 5 del llibre)

    Tot just estàvem a les acaballes dels anys noranta del passat segle XX, quan un petit grup de socis del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles i el Centre Excursionista de Banyoles van tenir una idea que amb el pas dels anys va esdevenir una gran idea, atès l’èxit assolit: donar a conèixer a la resta de socis i sòcies, i veïns de la comarca en general, les meravelles que amaga la nostra petita comarca del Pla de l’Estany. I diem que va ser una gran idea perquè, amb el pas dels anys, a poc a poc va anar creixent el nombre d’assistents a les sortides, fins que va arribar a superar, i amb escreix, el centenar de persones.

    Quina ha estat la causa d’aquest èxit? Possiblement una mica tot. La primera, evidentment, el fet de donar a conèixer el nostre territori d’una manera planera i amb personal tècnic coneixedor del qual es visitava i les matèries que s’hi tractaven. Les sortides no eren grans conferències, només proporcionaven la informació justa perquè es pogués entendre l’explicació tècnica, ja fos sobre una església, una escultura o simplement un paisatge. Una altra de les causes que van ajudar a aquest èxit fou que no es requeria un compromís previ als assistents. Tothom sabia que a un quart de deu del matí se sortia de davant de l’edifici de Correus, sense que sigui necessari haver-se preinscrit. També en fou un factor determinant el tarannà dels diferents «guies» que, al llarg d’aquests anys, han encapçalat aquestes sortides. Joan Pontacq, Josep Maria Massip, Miguel Rustullet, Jordi Galofré…, cadascun d’ells amb el seu tarannà i coneixements (siguin de natura, fauna, història…) ens ha ensenyat a estimar una mica més el nostre petit territori.

    El fet que una activitat com aquesta, l’objectiu de la qual ha estat apropar el nostre patrimoni cultural i arquitectònic a la població, hagués estat tan ben acollida va ser el que ens va dur a plantejar-nos que aquestes sortides no tan sols havien de quedar en la memòria dels que les van dur a terme, sinó que també havien de quedar-ne constància escrita. D’aquí va sorgir la idea d’editar-ne un llibre que és aquest que teniu a les mans, una guia per conèixer el Pla de l’Estany, amena i divulgativa, a la vegada necessària, ja que omple un buit pel que fa a les obres que ens donen a conèixer a la nostra comarca, la del Pla de l’Estany.

    Joan Anton Abellan i Joan Surroca.

     

     

  • "Aigua a dojo. Estany, estanyols, brolladors i llacunes del Pla de l'Estany"

    A càrrec dels autors, David Brusi, Joan Anton Abellán, Miquel Campos i Ramon Casadevall

    Quart volum de la col·lecció Llegat Patrimonial del Pla de l’Estany. Seguint en la línia dels tres volums anteriors, aquest llibre pretén ser un inventari molt acurat dels diferents estanys, estanyols, brolladors i surgències de la comarca del Pla de l’Estany. La zona lacustre de l’Estany de Banyoles està formada pel mateix Estany, el més gran de Catalunya (amb una superfície de 112 ha d’aigua lliure), i una sèrie d’estanyols i llacunes temporànies que, en conjunt, constitueixen el sistema càrstic més important de l’estat espanyol. Actualment s’han pogut catalogar més d’un centenar (111 per ser més exactes), en aquesta àrea formada per tres sectors clarament diferenciats: el Pla de Banyoles, el Pla de Martís-Usall i la Vall de Campmajor. Cada un d’ells és tractat en una fitxa amb les seves coordenades, descripció i característiques, acompanyada d’una fotografia.

  • "La resclosa del diable"

    Escrit per Elisabet Saus i il·lustrat per Josep Estarriola

    Conte basat en una llegenda molt coneguda al poble que situa el dimoni a la zona de Briolf amb la intenció de construir una presa per inundar el poble.
    És el 9è volum d’una col·lecció que s’anomena “Contes de Llegenda” editada pel Consell Comarcal.